LA RODA DEL TEMPS d’en Pep Miquel Montoliu.

Era l'estiu del 2007, com cada diumenge al matí vaig anar fins el 2º pis del Casal d'Entitats on hi ha ubicats els estudis de Ràdio Montblanc. La visita tenia un motiu molt clar, ajustar la programació del diumenge i parlar una bona estona amb en Pep Miquel. Ell durant aquest últims anys ha estat el responsable de la programació matinal dels diumenges, amb les seves cançons i la seva música. Estàvem escoltant un tema musical d’en Lluís Llach i de sobte em diu: -Ramón, fa molts dies que estic pensant en això, a partir del diumenge vinent deixaré de fer el programa de ràdio, estic molt cansat i cada dia és més difícil -. La meva resposta va ser ràpida: - no ens pots deixar, la ràdio es la teva vida -, i vam parlar molta estona i al final trobàrem una solució. En Pep Miquel faria dues hores de ràdio tots el diumenges. Fantàstic, ell no podia deixar la ràdio, l'ajudava i el feia feliç, era la seva segona casa. La Roda del Temps anava girant tots els diumenges i amb això que arriba l'hivern. Un dia de sobte en Pep Miquel fou traslladat d’urgència a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, i allí va començar una altra Roda del Temps que malauradament va acabar al Pius Hospital de Valls la matinada del 28 de febrer.
M'agradaria girar enrere aquesta Roda i situar-nos als antics estudis de Ràdio Montblanc del carrer Regina per poder parlar d’en Pep Miquel, tot recordant uns altres diumenges, juntament amb en Damià Gallego i en Joan Bulló en un programa de 3 hores de durada amb música i entrevistes. En Pep Miquel controlava tots els aparells electrònics i feia realitat que aquell somni arribés a les ones del 107 de la FM. Més tard, juntament amb altres col.laboradors de la ràdio arriba el moment de fundar l'Associació La veu Jove de La Conca, al costat d’una nova junta que va fer possible aquest projecte. La vida segueix i en Pep Miquel enamorat de la seva ràdio continua fent altres programes. Podem recordar els concerts de Sant Esteve , els de Cap D'any, l'especial 11 de Setembre, les col.laboracions en molts altres programes i en totes les retransmissions especials, ell sempre controlant que tot funcionés a la perfecció.
Com que la ràdio era una part de la seva vida, el dia que li vaig dir que havia d’estar al meu costat i ser el vice-president de la nova junta de la ràdio, en cap moment dubtà i ràpidament digué que si. Amb ell hem passat moments molt difícils i moments molt bons, sobretot el dia que havíem de recollir la subvenció anual de la Diputació de Tarragona, sense oblidar els sopars anuals de tota la gent de la ràdio a Cal Jordi. Podria estar moltes hores explicant anècdotes d’en Pep Miquel, els col.laboradors també el recordaran tal com era, amb el seu caràcter, algunes vegades molt seriós i afilerant al jovent, d'altres fent servir el seu do de paraula i sempre ensenyant tot allò que s’havia de fer en una bona ràdio.
La seva gran il.lusió era poder arribar al 25é aniversari de Ràdio Montblanc. Això ja s’ha acomplert. Aquest estiu, en una nit de lluna clara,.. posaré en marxa la ràdio,... abaixaré el volum (so) i mirant els estels... escoltaré la teva veu,... la teva música tot recordant els teus programes,... recordaré la teva amistat... i amb la veu molt fluixa... gairebé xiuxiuejant et diré: -Pep Miquel, que les ones de la ràdio t'acompanyin en el teu últim viatge -.

Ramon Mº Huguet
Director de Ràdio Montblanc