dilluns, 20 de setembre del 2010

El Pla de residus (1990) i les consultes per la independència (2010), dues cares d’una mateixa moneda



Aquest article és el primer de dos que analitza els lligams sociològics entre el Pla de residus i les consultes sobiranistes a la nostra comarca. Aquest estiu, la invitació a realitzar una conferència a Solivella sobre el Pla de residus va fer-me replantejar quin significat té actualment aquella lluita ciutadana.
En aquest article es defensa la tesi que la mobilització pel Pla de residus (1990) i les consultes sobiranistes (2010) tenen un seguit de característiques i conseqüències comunes.
Recordem la lluita anti-residus: ara fa 20 anys, la majoria dels ciutadans de la Conca i l’Alt Camp protestaren la decisió del Govern de la Generalitat d’instal·lar un abocador de residus industrials a Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria. Durant nou mesos es produïren manifestacions i actes de rebuig fins aconseguir la paralització del Pla de residus. De retruc, es produí la creació de la conselleria de medi ambient, una nova consciència ecològica i, també, hi hagué efectes interns: persones que abans només se saludaven van passar a ser amigues, partits polítics nous obtingueren responsabilitats de govern municipal a les eleccions de l’any 1991 i canviaren les mentalitats perquè els ciutadans van descobrir que no només podien ser espectadors passius de la història, sinó que, units, podien fer Història.
Doncs bé, les consultes per la independència que ja s’han celebrat, i les que es faran, tenen punts de semblança:
Ambdues mostren la capacitat i la vitalitat de la societat civil d’organitzar-se de forma autònoma.
La societat és capaç de generar una nova xarxa local i comarcal al voltant d’una qüestió política. La informació i les persones circulen en noves xarxes.
Al voltant d’ambdues s’ha viscut una lluita per la informació: en funció del “color” polític del mitjà de comunicació existia o no la notícia, i si existia rebia un tractament positiu o negatiu afí amb la ideologia de la direcció del mitjà. Com exemple, un diari provincial –i provincià- no ha publicat ni una sola notícia de les consultes fins l’endemà de l’escrutini i sempre hi posa un to negatiu, centrant-se més en els que no voten que en els que ho han organitzat i votat en una urna que al capdavall és simbòlica.
S’ha generat una conscienciació molt forta: fa 20 anys amb la gestió i recuperació dels residus, ara a favor de la independència (segons el darrer sondeig de La Vanguardia, el 40% dels catalans són favorables a la creació d’un Estat propi; dada impossible abans de les consultes per la independència que va començar a Arenys de Munt). Ara,doncs, es desplaça l’eix de la centralitat política cap al sobiranisme.
I, finalment, es generen noves mentalitats: ahir per una gestió eficient dels residus que anés més enllà de cremar-los o amagar-los sota l’estora; avui que la creació d’un Estat propi en el marc europeu depèn de la voluntat democràtica dels ciutadans.
En conclusió, dos fets sense cap connexió, separats per 20 anys, on algú pot pensar que les consultes per la independència han estat una anècdota, cobren un nou sentit: els moviments socials són quelcom viu de les societats ... només canvien els objectius i els mitjans, però l’essència segueix sent la mateixa: som un poble en moviment!
Joan Casellas Carbó-Llicenciat en sociologia