Ara des del Tribunal Suprem espanyol -òrgan superior “en tots els ordres a qualsevol altre tribunal”, a excepció dels amics del Constitucional- obliguen a la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular “de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos” a les escoles; és a dir, la immersió lingüística a les escoles ja no és el pal de paller de la normalització de la nostra llengua, això s’ha acabat! A partir d'ara si uns pares demanen a un centre escolar que el seu fill només s'escolaritzi en castellà i rebi totes les comunicacions orals i escrites -incloses les notes- en espanyol està obligat a fer-ho. Si el centre no ho fa, els pares podran portar-lo a judici.
Òbviament els jutges espanyols no ens han donat cap tipus de raons pedagògiques perquè, amb la immersió lingüística, els resultats de l'alumnat en llengua castellana son semblants als de les comunitats autònomes espanyoles que només tenen el castellà. A més les sentències del Suprem tampoc esmenten que molts alumnes del país acaben sense dominar la llengua catalana quan acaben l’escolarització obligatòria ja que l’únic contacte que tenen amb la llengua originària de Catalunya és a l’escola. El jutges del Suprem tampoc esmenten el fet que un castellanoparlant quan aprèn català no està perden ni la seva llengua materna ni la seva identitat. Tampoc esmenta les avantatges que té el bilingüisme per aprendre una tercera llengua. Per això, suposem que les qüestions pedagògiques al Suprem se li refot.
Tampoc donen cap valor a l'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, que va aprovar -retallat- el Congrés dels Diputats i la cambra del Senat i que els ciutadans de Catalunya van referendar. Per això, suposem que el fet que la sobirania resideixi en els ciutadans i els seus representants al Suprem se li refot.
Hem demostrat ser terra d’acollida per a “els nous veïns” que han vingut per quedar-se, com a Montblanc mostra un vídeo que amb molt d'encert ha editat la Fundació Martí l'Humà. Els nous veïns enriqueixen la nostra terra i cultura i segurament, entre tots, la farem molt diferent a la que hi havia al segle passat. Estem construint i treballant per una societat més justa sense conflictes relacionats amb la llengua. La llengua és per nosaltres un mecanisme de cohesió i integració social. Per això, suposem que la convivència a Catalunya al Suprem se li refot.
Sí, al Tribunal Suprem se li refoten les qüestions pedagògiques, la sobirania popular i la convivència a Catalunya. Saben que ja no podem fer baixar els tancs per la Diagonal, saben que a Europa això fa lleig, que alguns inversors s'espantarien i Brussel·les cridaria a l'ordre jurídic, i per això optem pel cop d'estat Judicial. Amb aquestes sentències, i les que vindran, apliquen el derecho de conquista: “no se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres” (Consejo de Castilla, 1715). És a dir, volen anul·lar la identitat del país -la que estem construint entre tots els que vivim i treballem al país-, només volen ciutadans mesells i contribuents nets a les arques d'Hisenda. Així, doncs, Santiago y cierra España!
I ara què?
Com a mestres demanem als nostres polítics que no ens passin la pilota als centres educatius, que no ens demanin insubmissió, que no hàgim d'assumir nosaltres les despeses emocionals, administratives i jurídiques d'un incompliment normatiu.
Com a ciutadans exigim al Parlament de Catalunya una resposta que estigui a l’alçada del moment històric perquè ens hi juguem massa: demanem insubmissió política, és a dir, l'Estat Propi ja!
Mari Vallès i Joan Casellas, mestres d'escola i ciutadans de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada