diumenge, 3 d’octubre del 2010

El noi dels cabells llargs

Corrien els anys seixanta,arreu del món s'assistia a l'explosió de la manera de viure dels hippys.
Era una expressió de contracultura, de moviment social i de rebuig de l'esperit conservador del capitalisme i la guerra freda.
Els joves a traves de la musica buscaven trobar-se a si mateixos vivint al límit. La protesta musical era una barreja de revolució i de rebel·lió.
L'Amèrica estava immersa en la gerra del Vietnam, molts joves estaven obligats a ferla gràcies als governs dictatorials.
Per tant la protesta només era possible a traves de les noves tendències musicals i teatrals.

Eren els anys de tota una generació de nous pensadors i filòsofs, de nous músics, eren doncs els anys de BOB DYLAN, JANIS JOPLIN, JOAN BAEZ,SIMON & GARFUNKEL, THE BEATLES, THE ROLLING STONES etc.
A casa nostre teníem entre d'altres LLUÍS LLACH, RAIMON,JOAN MANEL SERRAT.
La gran influència de la generació del 68 i el seu afany de trobar estils de vida alternatius al capitalisme obliga els joves "hippys" a seguir lluitant.

Una de les maneres de revolució pacifica era porta els cabells llargs.Jordi Batiste amb el seu germà Albert va compondre aquesta balada El noi dels cabells llargs quan tenia 17 anys i es va enregistrar al 1968 amb el grup que havia format.
Els 3 Tambors, assolint unes bones ventes gairebé insòlites en aquells temps.
Han passat 40 anys, les grans potencies mundials encara estan immerses en les guerres, Bob Dylan cantava "The Times they are a-changin"-(Els temps estan canviant). la realitat es que res o casi res no a canviat.

Us recomano que escolteu aquest tema musical dels anys seixanta i després reflexioneu.
Es molt antic i al mateix temps es molt actual.