dilluns, 4 d’octubre del 2010

UN DÉU PER ALS IGNORANTS de David Rabadà i Vives

Ben mirat, les coses no han canviat tant d’ençà el segle passat.
Segueixen trontollant els mateixos fets que pels voltants del 1990: la superpoblació; l’exhauriment de recursos terrestres; la desforestació de les selves; l’eclosió d’epidèmies víriques en els tròpics; i la monstruosa expansió de les ciutats d’arreu del món.
Pensem-hi, la gran majoria dels set mil milions de persones que poblen el planeta són multituds assedegades que s’amunteguen dins urbs plenes de pol-lució, competitivitat i epidèmies eventuals.
Més de la meitat del món viu d’aquesta manera, cercant utòpicament confort i millora en el adquisitiu d’una forma gairebé obsessiva. . . . . . .

Premi UPC de Ciencia-Ficció 1999

1 comentari:

El Tren De Mitjanit ha dit...

Un fantastic llibre, molt actual tot i que ja estem el any 2021