Acceptarem aquesta
degradació i qui dia passa any empeny, o finalment canviarem de rumb i de
projecte?
El govern de la Generalitat de Catalunya ha demanat ja formalment el rescat
financer espanyol en una decisió que encara que es vulga fer passar de la forma
més discreta possible va més enllà del fet administratiu: certifica el fracàs
de l’autonomia, de fet, del sistema autonòmic com a tal, i evidentment de la
pròpia Generalitat i la seua administració.
Ahir Catalunya va demanar cinc mil milions d’euros al govern espanyol per a
poder seguir funcionant. Ho va fer quan resulta que un càlcul basat en les
dades de la mateixa Generalitat evidencia que el dèficit fiscal en el que
portem d’any és simplement el doble i passa ja dels deu mil milions. Però el
nostre autogovern és tan limitat i tan precari que acabem reclamant una almoina
a qui ens roba a mans plenes. Almoina que, a més, el lladre ens cobrarà a preu
d’or mentre ens obliga a complir ordres.
Acceptem doncs que la situació és tan ridícula com vergonyosa i humiliant, i
no intentem dissimular-la perquè la cosa és greu. Sobretot, no intentem
dissimular dient, per exemple, que no s’acceptaran condicions ‘polítiques’ quan
hi ha una llei que aclareix al detall com funcionarà el rescat, llei, per cert,
votada favorablement a Madrid per CiU. No passarà demà, però quan entre en
vigor el rescat entrarem en un mecanisme on les decisions del govern, totes,
estaran subjectes a l’opinió del govern espanyol i les podrà revocar.
Punt i final. Dir
que una cosa no volem que passe no evita mai que aquesta cosa passe.
Ací és on hem arribat després de transitar aquest llarg camí de dècades,
d’anys, de mesos i de setmanes. La gravetat de prendre finalment la decisió li
ha correspost a Artur Mas i ell haurà de carregar, li agrade o no, amb el pes
polític d’haver optat per aquest camí i d’haver-ho fet de la manera que ho ha
fet. Però les conseqüències d’això que vam viure ahir ens qüestionen a tots:
acceptarem aquesta degradació i qui dia passa any empeny, o finalment canviarem
de rumb i de projecte? Perquè demanar al lladre, en aquestes condicions, una
negociació per a veure si ens roba menys és una pèrdua de temps.
Vicent Partal-Vilaweb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada